Supervisió 2: "Situacions de Crisi en els Centres Residencials"

Una crisi és un estat temporal de trastorn i desorganització en una persona o sistema. Es caracteritza, principalment, per la incapacitat per afrontar una situació, utilitzant els mètodes que ja es coneixem per a resoldre problemes. Ens empeny a canviar però no sabem cap a on i ens podem preguntar què fer. Hi ha pèrdua de l'equilibri emocional (de la forma acostumada de sentir i d'expressar el que se sent) i causa patiment (dolor, tristesa, terror, inseguretat, enuig, ràbia, impotència...) perquè les formes habituals en que la persona resol els seus problemes no funcionen. Les situacions de crisis impliquen una ruptura d'un equilibri anterior i el procés de recerca d'un nou equilibri. La crisi abasta dos moments: d'una banda , l’impactae de la situació traumàtica i per un altre, el treball del jo per a trobar una sortida. Les metes de la intervenció en crisi són: 

·       Contenció. Restablir l'equilibri psicològic de les persones i així millorar la capacitat d'enfrontar la situació.

·       Créixer i aprendre a causa de la crisi, integrant l’ ocorregut.

·       Aprendre noves formes d'enfrontament de problemes, concebre la vida de diferent manera, a fi de poder plantejar noves fites per al futur.

Per a Maxwell Jones (1968) les crisis són una situació intolerable que amenaça convertir-se en un desastre o calamitat tret que es prenguin mesures organitzatives i psicològiques. Cada crisi té la seva història L a sèrie de fets que li precedeixen i la resultant de la interacció dels rols dels participants; formen l'estructura en la qual es desenvoluparà la crisi; i sovint s'intensifiquen pel bloqueig de la comunicació entre ells. El model que desenvolupa Jones per a la resolució de les crisis compren uns principis bàsics: Confrontació cara a cara. Oportunitat. Lideratge neutral. Capacitat. Comunicació oberta. Nivell apropiat de sentiment

Les crisis i la seva contenció són elements permanents i necessaris per al treball en centres residencials. Una premissa bàsica radica en que el centre ha de mostrar-se obert al dolor emocional dels residents creant un receptacle per a l'excés d'ansietat que no pot tolerar un mateix. És l'equip d'educadors qui en un clima de seguretat permet proporcionar alleugeriment al dolor i amb l’experiència i ajuda de tots els professionals afavorir el desenvolupament dels aspectes més sans dels educands. En aquest sentit podem dir, que els centres residencials són un dispositiu d'àmplia exposició emocional. Exigeix del treballador que participi activament en la convivència amb el grup d’infants les 24 hores. 

Aspectes quotidians com menjar, passejar, relacionar-se, participar en grups i assemblees, es realitzen amb els infants i adolescents . El que ocorre en un centre té com objectiu l'aprenentatge “social” i ha d'estar obert a les crítiques no només d'altres membres de l'equip sinó dels residents . Això, unit a les característiques d'alguns infants i adolescents, determina que el centre sigui un lloc d'alt estrés on sempre estan apareixent conflictes i part de la feina és abordar-los directament.

 El canvi apareix com una necessitat en les crisis. Com adequar-se als canvis i les problemàtiques que van apareixent és un interrogant quotidià. Una de les principals causes del canvi en el comportament de les persones dintre d'un dispositiu residencial és la implicació emotiva d'altres persones, especialment de l'equip. No solament estar present físicament sinó posar “l'ànima “, que la persona amb la qual treballem ( menor o major d'edat) percebi que es té interès en ella en el que li succeeix i a més que es transmeti un element d'esperança; o sigui, transmetre que l'esforç que desenvoluparem en la tasca pot donar-nos uns resultats positius.

Ho vulguin o no, els membres de l'equip es converteixen en figures parentals “substitutòries i temporals” del resident. Han de ser conscients d'aquest fenomen de transferència. El que, no obstant això, no vol dir que hagin d'ocultar les seves reaccions emotives i que quan aquestes s'expressen els residents ho solen interpretar com l'interès que tanta falta li fa.

Per a fer canvis es necessitarà seguretat i part important de l'esforç de l'equip serà construir una base segura (convivència en el centre) on els residents puguin sentir-se en la confiança de poder manifestar obertament les seves emocions i que puguin ser admeses i tolerades pels membres de l'equip. 

ADELA CAMÍ I DEALBERT
SUPERVISORA DOCENT EDUVIC-ESCOLA ITINERE
PRESIDENTA I DIRECTORA GENERAL D'EDUVIC SCCL





"Situacions de crisi en els Centres residencials-Supervisió II" se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Atribución-CompartirIgual 3.0 Unported